http://www.die-reise-maus.de/Texte_pdf/Geografie/Beceite.pdf
Aragón Beceite - 1 -
Beceite
1. Lage
Com. aut. Aragón; Prov. Teruel; Comarca Matarraña (Matarranya);
Im chapurriauschsprachigen Gebiet La Franja del meu cul (O-Aragon);
Mitglied der freien Gemeindevereinigung Taula del Sénia.
An westlichen Ausläufern der Iberischen Ketten; mediterranes Bergland.
Auf Felssporn in von Bergen umgebener Senke.
Floristisch und faunistisch wertvoll; interessante durch Karstprozesse und Flusserosion
geformte Flussläufe.
Am Fuß der Bergkette Puertos de Beceite (cat.: Ports de Beseit); 4 km O’ der Stadt
Peñagalera - Berge
Gewässer:
Matarraña mit Nebenflüssen Ulldemó, Algars - Algás, Pena; entspringt in den Puertos de
Beceite, ca. 100 km S’; mündet bei Fayón in den Ebro und die Sumpfebene bei
Riba-roja. Konstante Wassermenge aus einem Regime mit Niederschlägen als Regen,
seltener auch Schnee.
Klima:
Mediterran-montan mit Tendenz zu Trockenheit in tieferen Lagen; mittlere Jahrestemperatur
12,6 °C; jährliche Niederschläge 800,2 mm.
96,8 km² .
603 E (2004)
2. Name
Beceite (kast.); Beseit (cat.)
Arab. Name Bassàit von arab. Beit-Said 'Haus des Said' oder Abu Zeit (gleiche Wurzel:
Calaceite: Calat Zeit 'Burg des Zeit'), im 8. - 14. Jh. (christl.) Bet-zeit, Bezeyt. Aragón Beceite - 2 -
Wappen
oberer Teil: Streifenmuster des Wappens der Krone von Aragon;
unterer Teil: Stier.
Wappen von Beceite
Geschichte
6.-15. Jh.
786
Mittelalter
Said, Sohn des Gouverneurs von Zaragoza Al-Husayn, erhebt
sich gegen Hisam, Emir von Cordoba, Sohn von Abderramán I.;
Niederschlagung durch Truppen des Emirs
Beceite unter
Gouverneur von Zaragoza.
8. Jh.
1118-1127
Arab. Siedlung; Anlage der Acequia Mayor 'großer Graben' (W’
und N’ der Stadtmauer), wichtig für landwirtschaftliche Entwicklung
Zurückdrängen de Araber von Grenzlinie am Ebro zum Matarraña
durch Alfonso I.
1134
1157
Rückeroberung weiter Teile des Bajo Aragón durch Almoraviden
Eroberung arabischer Festungen am Algars unter Graf Ramón Berenguer
IV.
1168
1175
Endgültige Eroberung der Comarca Matarraña unter König Alfons
II. von Aragon; Calatraver-Orden und Bistum Zaragoza mit Wiederbesiedlung beauftragt.
Schenkung an Bistum Zaragoza, zeitweise Fam. Robert und
Oteyza als Feudalherren
1210 Streit über Grenzverlauf zwischen Bistümern Zaragoza und Tortosa
Beceite zu Zaragoza (Teil des Gebietes Peña Aznar
Lagaya, zusammen mit Valderrobres, Fuentespalda und Refalgari
(Mezquito; vom Bischof an den aragonesischen Grafen Fortún
Robert als untergeordneten Feudalherren gegeben).
Aragón Beceite - 3 -
Bevölkerungsentwicklung:
1495: 108 Haushalte (≙ ca. 500 E);
18. Jh. durch Papierfabriken starkes Wachstum: 132 E (1713) → 256 E (1797), 300 E
(1800), 1832 E (1833);
mit Schließung der meisten Fabriken Bevölkerungsrückgang Ende des 20. Jh.: 810 E
(1975), 733 E (1980), 654 E (1998), 608 E (2011).
Anfang
13. Jh.
Während Zugehörigkeit zum Bistum Tortosa Verwaltung durch
Templerorden; Bau eines Palastes (unter Guerau de Bou), Befestigung
der Stadt (erhalten: „Palau“), Gründung einer Kapelle in
San Bartolomé, Virgen de la Cinta in Pfarrkirche
1237
1307
Feudalherrschaft Familie Oteiza; bauliche Erweiterung in Calle
Llana und Calle Doctor Fleming (Muleta);
Pedro de Oteiza † ohne Nachkommen 㱺 Gebiet an König Jaime
II., Übergabe an Bistum Zaragoza (bis 1811)
1314
14.-15. Jh. Ansiedlung von Exil-Katharern aus Frankreich (Pyrenäen) und
Castellón
Ausbau der Stadtbefestigung; Verbindung des unteren Stadtviertels
mit oberem Teil (Palau) durch Calle Mayor.
Ende 16. Jh.
Neuzeit
Bau Ayuntamiento, Stadtviertel Vilanova und Tequería.
17.-18. Jh. Stadtviertel San Roque, Santa Ana.
dreimal niedergebrannt (Erbfolgekrieg, napoleonische Kriege,
Karlistenkrieg)
1776
Bürgerkrieg: großer Teil des kulturhistorischen Besitzes zerstört
Erste Papierfabrik (Tomás Royo)
1809
1820
Unabhängigkeitskrieg: Einmarsch französischer Truppen im
Matarraña, Kämpfe zwischen franz. Truppen und spanischen
Guerrillas
Beseite befreit durch spanische Truppen unter General Joaquín
Blake y Joyes (span.-irische Eltern)
18. - 19. Jh.
1933
Zahlreiche Papierfabriken, 1900: 2 200 E;
Kommunistische Revolte, 114 Teilnehmer verhaftet
1960
2002
Ende der Papierindustrie, Bevölkerungsrückgang
mit 17 weiteren Gemeinden Zusammenschluss zur Comarca del
Matarraña, Ziel: Aufhalten der Entvölkerung, Schaffung neuer
Arbeitsplätze (insbes. Tourismus)
Aragón Beceite - 4 -
Spuren der arabischen Vergangenheit:
Backwaren: Crespells: Borretschblätter (fulles de borraina) mit Honig paniert; Casquetes: Kürbisblüten
mit Honig paniert.
Sprache: Als erstes Wort lernt ein Kind in den Familien in Beceite um Má zu bitten
(arab. 'Wasser')
4. Wirtschaft
4.1. Landwirtschaft
34% der Erwerbstätigkeit
4.2. Industrie, Handwerk
37%.
4.3. Dienstleistung
30%; besonders durch den NP Puertos de Beceite.
5. Sehenswürdigkeiten
5.1. Ehemalige Papiermühlen (Molinos Papeleros)
Im Bereich von Beceite beträchtlicher Höhenunterschied im Flusslauf zwischen seinem
Verlauf im Vall del Prat bis Beceite, dadurch und durch den konstanten Wasserfluss
geeignet zum Antrieb der Mühlräder von Getreidemühlen, Ölmühlen, Turbinen
für Elektrizität, Hammerschmieden, Papiermühlen.
Fabriken bewirken bedeutenden sozialen Wandel, Bedarf an Fachkräften, Entwicklung
einer industriellen Bürgerschaft.
Wahrscheinlich schon Mitte 15. Jh. Papierfabrik im Besitz des Templerordens.
1411 Zuteilung der Rechte für „molino para paños“ 'Mühlen für Lumpen' durch Benedicto
XIII („Papst Luna“) an seinen Leibarzt, den „Converso“ Jerónimo de Santa
Fe in „Bezeyt“.
Aufschwung ab Ende 17. Jh.
Berichte in Kirchenbüchern Ende 18. /Anfang 19. Jh. beschreiben „florierende Papierindustrie“.
1804 Eröffnung der letzten neuen Fabrik. Zollsteigerung auf Stoffabfälle
(Rohstoff für Papier) durch Bourbonen im 18. Jh. Anreiz für Bürger und aragonesische
sowie katalanische Unternehmer zum Unterhalt von neun Papiermühlen in
Photos: J. Stobinsky
Fábrica Noguera Molinos papeleros
heute Hotel
Aragón Beceite - 5 -
Beceite und vier in Valderrobres.
Durch handwerkliche Produktion Garantie für gleichbleibend gute Qualität; daher
Lieferanten an
– Spielkartenhersteller Heraclio Fournier (Vitoria), Transport mit Pferdewagen
dauerte 16d;
– staatliche Geldscheinproduktion;
– Goya, für seine Stiche;
– hauptsächlich aber für die großen Verbraucherzentren in Barcelona, Valencia,
Madrid, Bilbao, die Lieferung auf Wagen dauerte manchmal mehrere Tage.
Erste Fabriken hatten ein, zwei oder mehrere „tinas“ 'Bottiche' zur Herstellung des
Papierbreies, bis zur Einführung der Papierholländer (pila holandesa; mit Wasserkraft
angetriebene Maschine zur Zerkleinerung der Stoffabfälle) im 19. Jh. in allen
Fabriken (Verwendung bis zum Ende der Produktion 1970).
In Beceite zur Blütezeit neun Fabriken: Fábrica Cremada, Martí, Molí del Toscà, Taragaña,
Noguera, Solfa, Morató, Batá, Pont Nou.
Zum Antrieb der Wasserräder mit dem Wasser des Matarraña System von Kanälen,
Leitungen, Stauwehren, Tunnels.
Niedergang durch zu hohe Kosten für technische Erneuerungen, Verunreinigung des
Matarraña-Wassers durch Chlorbleiche.
1960 Schließung der letzten Papierfabrik (Fábrica del Pont Nou).
Im 20. Jh. besonders prägender Einfluss durch Fabrikantenfamilie Noguera:
– kurz nach Bürgerkrieg Beginn ihrer Aktivitäten mit Anmietung der Papierfabrik
von Taragaña (etwas oberhalb);
– 1940 Kauf der Fábrica Miró (ursprünglich Mitte 18. Jh. als Martinete de Tomás
Royo Hammerschmiede (martinete; von spätlat. martellus 'Hammer' aus lat. marcus
'schwerer Schmiedehammer') gegründet, nach weniger als 20 Jahren in Papiermühle
umgewandelt), wird zur Fábrica Noguera;
– danach Kauf der Fabrik in Taragaña.
– 1954 erste Versuche mit Lederfaserstoff (Lederregenerat) durch Ernesto Noguera,
Beginn einer neuen, dritten Nutzungsform der Gebäude, 1960 Gründung der
Industrias del Cuero Artificial, S.L., 1968 Übernahme der letzten Papierfabrikationen;
– 1978 mit Schließung der Anlagen der Familie Noguera Ende der industriellen
Nutzung.
– 2001 neue (kulturelle) Nutzung mit Gründung der Galería de arte Antigua Fábrica
Noguera durch Künstler Gema Noguera.
Andere Fabrikgebäude in Hotels umgewandelt.
Aragón Beceite - 6 -
5.2. Stadtbefestigung
Ursprünglich von Stadtmauer (16. Jh.) mit sieben Toren umgeben, davon erhalten
Tore Portal de Vilanova, de Sant Gregori (San Gregorio), de Carrau, de Sant Roc
(San Roque), del Coll oder del Pilar, Pasaje de Vilanova.
5.2.1. Portal de San Gregorio
Alter Eingang zur Stadt (schon in arab. Zeit, Form für arabische Festungsbauten typisch),
hier mündet der alte Weg von Valderrobres über Collet de les Forques (Parrizal),
die Font del Pas und durch die Estiradors in die Stadt.
Wahrscheinlich 1. Viertel 14. Jh. umgebaut mit Spitzbogen im gotischen Stil durch
den neuen Gebietsherrn, dem ersten Erzbischof von Zaragoza, Pedro López de
Luna (1314-1345), im Schlussstein des Bogens sein Halbmond-Wappen. Aus verteidigungstechnischen
Gründen geknickter Zugang zur Calle Llana.
Im Inneren: Capilla de San Gregorio Papa; am 9. Mai Festtag des Heiligen, Prozession
mit Segnung der Anbauflächen gegen Plagen, besonders Heuschrecken (langosta).
Nach Ende der Verteidigungsfunktion Umnutzung der Torbauten, z.T. (wie hier) zu
Kapellen oder zu Wohnungen. In den Torkapellen wurden Novenen (neuntägige
Andachten) abgehalten.
Photos: H. Stobinsky
Portal de San Gregorio Innenseite mit
Capilla de S. Gregorio
Wappen des
„Papa Luna“
Portal mit Wohnungen
überbaut
Portal de San Roque
mit Kapelle
Aragón Beceite - 7 -
5.3. Rathaus (Ayuntamiento)
Am Plaza und Calle Mayor; im Zentrum der Altstadt.
Einfacher gotischer Bau, Ende 16. Jh., bedeutender Bau seiner Art. Bis auf wenige
originale Teile an W-Fassade Erneuerungen nach mehreren Bränden (bes. während
Karlistenkriegen 1833-1840).
W-Seite: Ursprüngliche Frontfassade bis 18. Jh.; hier noch Teile des ursprünglichen
Gebäudes aus 16. Jh.:
– ehemaliger Eingang (Rundbogen in halber Höhe);
– Fenster, rechteckig mit Inschrift „1595“.
– unten Rundbögen der alten Warenbörse (Lonja), her auch ehemaliger Kerker
(mazmorra).
Im Zuge des Baus der neuen Kirche im 18. Jh. neuer Eingang zum neuen Zentralplatz
Plaza de la Constitución.
Heutige Frontfassade (gegenüber Kirche):
– neuer Eingang (unter Balkon);
– 1. OG (Naturstein): Sitzungssaal, Büros;
– 2. OG: früher Galerie.
Straßen und Plaza mit Sandsteinpflaster (gebietstypisches Material aus Crivillén, ca.
40 km W’ Beceite)
Photo: H. Stobinsky
W-Fassade: alter Eingang
(Rundbogen links),
originales Fenster mit „1595“
Rundbögen der Lonja
Fassade mit neuem Eingang
Aragón Beceite - 8 -
5.4. Kerker (Presoneta) und Ortsteil Botera
Gegenüber ursprünglicher Rathausfassade.
Ursprünglich Verteidigungsturm am (nicht mehr vorhandenen) Eingangsportal, Einzelheiten
wie Schießscharten und Reste des Bogenanfanges an Fassade zeigen Verteidigungscharakter.
Im 17. - 19. Jh. Verteidigungsfunktion verloren, umgewandelt in Gefängnis, besonders
während Erstem Karlistenkrieg. Hier sperrt Karlistengeneral Cabrera drei
Frauen der Liberalen als Rache für die Erschießung seiner Mutter ein, zwei werden
in Martinet (Valderrobres) erschossen, die dritte kommt durch die Bitten ihres Vaters
frei, einem Karlisten aus Beceite. In 80ger und 90ger Jahren des 20. Jh. Umnutzung
zum Festraum und schließlich zum Touristenbüro.
Von hier, das Rathaus links und die alte Plaza rechts, geradeaus ein weiterer Verteidigungsturm
„La Torreta“.
Der Straßenname Calle Villaclosa bedeutet 'geschlossenes Ort', der Ortsteil heißt Botera.
Einige Häuser haben ihre Fassade zur Plaza und früher hatten alle Einwohner
das Zugangsrecht von ihrem Inneren zum Platz.
5.5. Pfarrkirche San Bartolomé
17. - 18. Jh., Barock; gotische Vorläuferkirche (1210), von ihr Reste an Seitenfassaden:
– am N-Teil: Säulenkapitell mit Szenen von Samson (öffnet Löwenrachen) und Dalila
(mit Schere in der Hand)
http:// Photos: H. Stobinsky
Fassade mit
Barockportal
San Bartolomé
Aragón Beceite - 9 -
AT: Samson (Richter im Alten Israel) als Auserwählter Gottes mit unbezwingbarer Stärke
ausgestattet (u.a. zerreißt er einen Löwen mit bloßen Händen); verliebt sich in das
Philistermädchen Dalila, sie entlockt ihm sein Geheimnis (seine Haare dürfen nicht
geschnitten werden), er wird von den Philistern geschoren, gefangen und geblendet.
Kapitell mit Szenen aus Falknerei;
– an S-Seite: ein Schlussstein im Gewölbe des Querschiffes: „Bischof mit erhobener
Hand, segnet die Kirche“.
Bau über mehrere Jahrzehnte, dabei Nivellierung des Geländes, Anlage der neuen
Plaza, neue Fenster und Türen an den angrenzenden Gebäuden. An einem Fassadenstein
„1726“, möglicherweise Jahr der Fertigstellung.
An Fassade zwei Figuren, von salomonischen Säulen (gedrehte S.) mit Verzierung
flankiert, in oberer Mauernische Figur San Bartolomé (1973), ursprüngliche
Figur wurde wie die Altaraufsätze und der Hauptaltar 1936 zerstört (Gebäude
diente als Lager).
Im Inneren beachtenswert: Ölgemälde der vier Evangelisten in Hängezwickeln der
Vierungskuppel.
24. August Festtag zu Ehren San Bartolomé, Schutzpatron der Stadt und San Eutropio;
Prozession mit Bild des Heiligen; früher auch in Jahren großer Dürre herausgeholt.
Im Bürgerkrieg Speicher des Kollektivs, Gemälde und Hochaltar zerstört.
5.6. Ermita und Brücke Santa Anna
Ortseingang bei Brücke und Museum.
Erwähnt bereits in Schriften von 1280; heutiges Gebäude 17. - 18. Jh., Hauptschiff
1699; Gotik-Renaissance, mehrfach verändert. Wahrscheinlich zusammen mit Brücke
und Erweiterung des Ortsteiles Arrabal erbaut.
Einschiffig, Portal mit Rundbogen.
Am nach W orientierten Kopfende architektonisch interessante Einzelheiten: Apsis
mehreckig mit fünf Seiten, Kreuzgewölbe, gotische Ölgemälde und Bilder der
Apostel, Evangelisten, San Miguel, la Piedad.
Die Heilige auf achteckigem Schaft des alten (gotischen) Cruz del Molinar am Brückenkopf.
Santa Ana, Mutter der Heiligen Jungfrau Maria, Patronin der schwangeren Frauen,
Beiname Gracia. Am 26. Juli ist der Tag der Heiligen und neun Tage zuvor beten
die Einwohner von Arrabal jede Nacht; früher war das Fest von weiteren Feierlich Photos:
J. Stobinsky
Aragón Beceite - 10 -
keiten begleitet.
Heute noch für Hochzeiten und Taufen genutzt.
5.7. El Palau
Palast des Territorialherrn Erzbischof von Zaragoza. Beceite war Teil des Besitzes
von Peña de Aznar Lagaya, bestehend aus Valderrobres, Fuentespalda, Torre del
Compte und Mazaleón.
Am höchsten Platz des Ortes, weitgehend aus Quadersteinen; ursprünglich zwei Türme
an O- und W-Seite eines Mittelbaues.
Im Palast zogen die Erzbischöfe den Zehnten, besonders die „primicias“ 'erste Früchte'
ein. Die neue mittelalterliche Herrschaftsordnung organisierte und leitete das Leben
im Ort: direkt vor dem Palast lagen die Dreschplätze, seitlich davon der alte
Friedhof, weiter oben der Eiskeller (nevera), dahinter die „Friginals“ (kommunale
Terrassenfelder, Futteranbau für Stallvieh).
Im 18./19. Jh. gelangen die kirchlichen Gebäude und Gelände in Privat- oder Staatsbesitz.
Heute in drei Bereiche, zwei private und einen kommunalen (Asociación Cultural del
Palau, Sociedad de Socorros Mutuos; kulturelle Veranstaltungen), aufgeteilt.
5.8. Brücke
Zwischen 15. und 16. Jh. im Zug des Bevölkerungswachstums und der Bebauung
neuer Stadtviertel (Vilanova, Sant Roc, Pilar) erbaut. Nur eine Öffnung, ca. 15 m
hoch.
Steinbrücke, verhindert, dass die Bewohner bei Hochwasser abgeschnitten sind.
Bis zum Bau der neuen Straße Ende 19. Jh. einziger Zugang zur Stadt.
Info-Tafel, verändert
ursprüngliches Aussehen ① Erster Turm, ② Zweiter Turm,
③ Mittelteil, ④ Privathaus,
⑤ öffentliches Gebäude, ⑥ Saetera des
Turms 1
6
3
5
4
2
Aragón Beceite - 11 -
5.9. El Calvario
18. Jh., restauriert 1940.
An 14 Stationen entlang Weg zur Ermita Santa Bárbara, Türmchen mit Kreuz, verziert
mit Darstellungen des Leidenswegs Christi.
Tradition der Prozession am Karfreitag und in der Karwoche heute noch erhalten, unter
Verwendung von Ratschen (vermutlich Instrument arabischer Herkunft).
Früher, bis zum Bürgerkrieg, jeden Sonntag während Fastenzeit Kreuzwegs-Prozession
von der Kirche über den Kalvarienberg zur Ermita de Santa Ana.
Auch heute am Tag des Hl. Johannes Prozession zur Ermita und Messe zu Ehren der
Heiligen.
Im 20. Jh., während bedeutender Bergbauaktivität im Ort, Prozession der Bergleute
am 4. Dez. (Festtag der Santa Bárbara).
6. Natur in Umgebung
6.1. See und Staumauer
Stausee des Rio Pena, Nebenfluss des Matarraña.
6.2. Naturdenkmäler (Bäume)
6.2.1. Acebo (ilex aquifolium L.) del Molí del Toscá
Zugang: Weg zur Molí del Toscá, bei Mühle.
10 m hoch, StammØ 0,92 m, KronenØ 6,50 m.
Eiszeitreliktart.
6.2.2. Acebo del Port del Quinto
Zugang: Pista del Parrizal a 11 km, der Piste folgen bis Port del Quinto.
7 m hoch, KronenØ 5 m.
6.2.3. Avellano (Corylus avellana L.) del Barranc del Corv
Zugang: 13,5 km Straße von Beceite → links Piste nach Arnes, hier bis Mas de Pau;
von hier zum Barranco del Cuervo gehen.
7 m hoch, KronenØ 7 m.
6.2.4. Carrasca (Quercus ilex ssp. ballota (Desf.) Samp.) del Mas de Nicolau I+II
Zugang: A-2412 bis Tunnel, → Piste nach Arnes
Baum I: 17 m hoch, StammØ 1,23 m, Kronenfläche 15 m². Hohler Stamm als lagar
(?Weinkelter) genutzt.
Baum II: 19 m hoch, StammØ 1,12 m, Kronenfläche 16 m². Aragón Beceite - 12 -
6.2.5. Carrasca del Mas de Pau (Quercus ilex ssp. (Desf.) Samp.)
Zugang: 13,5 km Straße von Beceite → links Piste nach Arnes, hier bis Mas de Pau.
16 m hoch, StammØ 0,98 m, Kronenfläche 14 m².
6.2.6. Enebro (Juniperus oxycedrus. L.) de la Solana de la Chicharra
7 m hoch, StammØ 0,36 m, Kronenfläche 7 m².
6.2.7. Pi (Pinus nigra Arnold) de Matapaelles
Zugang: Piste von Parrizal → Piste bis Port del Quinto.
18 m hoch, Stammumfang 4 m, KronenØ 18 m.
6.2.8. Pino (Pinus nigra Arnold) de La Pala de la Mola
21 m hoch, StammØ 0,88 m, Kronenfläche 10 m².
6.2.9. Pino (Pinus halepensis Mill.) de Las Marradas
18 m hoch, StammØ 0,82 m, Kronenfläche 11 m².
6.2.10. El Robre (Quercus faginea Lam.) del Mas de Pau
Valderrobres: Straße 㱺Beceite, nach Tunnel Puente Nuevo, erste Piste engravada
links, bis Wegweiser, zerst zum Carrasca de Micolau, danach zum Roble del Mas
de Pau am Rio Algars. Letzte 2-3 km nur Fuß möglich.
19 m hoch, KronenØ 18 m.
6.2.11. Sabina Negra (Juniperus phoenicea L.) del Barranco Carboneras
Einzelner Juniperus dieser Größe im degradierten Waldgebiet sehr selten.
6 m hoch, Stammumfang 1,25 m, KronenØ 6 m.
6.2.12. Tejo (Eibe, Taxus baccata L.) del Barranc del Corv I + II
I: 11 m hoch, StammØ 1,18 m, Kronenfläche 12 m².
II: 9 m hoch, StammØ 0,70 m, Kronenfläche 7 m².
6.3. Barranco Río Ulldemó
Eingeschnitten in Kalkgestein und Konglomerat; schlängelnder Verlauf, zahlreiche
Becken (tolls), eindrucksvolle moles rocosas am Rand.
6.4. El Parrisal
Photos: J. Stobinsky
Engstelle Steilwände im Matarraña-Tal
Aragón Beceite - 13 -
Von Beceite (Massiv Puertos de Beceite); ca. 4 km (asphaltierte Straße, Pkw,
auch Rad) bis ℗ (ehem. Mina del Parrizal), zu Fuß weiter, erste Engstelle nach ca.
0,5 km; weiter je nach Wasserstand z.T. im Wasser waten.
Canyonartige Verengungen (estrets), z.T. nur ca. 1,5 m breit, Wände ca. 60 m hoch.
Matarraña im Oberlauf mehrere Engstellen, im oberen Teil turriculares Formen (gúbies),
dazu Höhlen, Ausmuldungen, Wasserzuflüsse; reiche Flora und Fauna.
7. Sehenswürdigkeiten in Umgebung
7.1. Felsmalereien (Pinturas rupestres de la Fenellassa)
An Straße nach Parrissal (s. 5.4.)
Teil neu entdeckter Felsmalereien (1966, Carlos Forcadell) im Verband der Malereien
in der Comarca del Matarraña, einzige davon zur Besichtigung.
Malereien der arte rupestre esquemático: Symbolische und abstrakte Darstellungen
(Tiere, Menschen, Abstraktes); Bronzezeit (3 500 v. Chr.), sesshafte Bevölkerung
(Bauern, Viehzüchter).
Weitere Fundorte: Cueva del Mas del Abogat (Calaceite); Cueva de la Font de la
Bernarda, Gascons, Roca dels Moros (Cretas); Caídas del Salbime, Secans, Punta
del Alcañizano (Mazaleón); Figuerals (Fuentespalda).
7.2. Festung aus Karlistenkriegen (Fortín carlista)
Im Matarraña-Tal (Parrisal)
Photo: H. Stobinsky
Aragón Beceite - 14 -
8. Touristische Hinweise
8.1. Wohnmobil-Stellplatz
Übernachtung auf großem ℗ vor Ortseingang möglich. Brunnen bei Ermita Santa
Ana.
Quellen:
1. http://en.wikipedia.org/wiki/Beceite.
http://www.beceite.es/InternetRural/beceite/home.nsf/documento/los_molinos_de_beceite
3. http://www.portalmatarranya.es/fichaent.php?id=182
4.
http://www.enciclopedia-aragonesa.com
http://fabricadesolfa.com/blog/apuntes-historicos-de-beceite-beseit
Beceyt, Beçeit, Viceyt, Vezeyt, Bezeite, Bezeit, Bezeyt, Betzeyt, Beceite, Beseit, Matarraña, Matarranya, Teruel, Terol, Aragón, Aragó, Parrizal, Parrissal, Pesquera, Peixquera, río Matarraña, río Ulldemó, Bulldemó, Pantano de Pena, azud, assut, toll del vidre, Arnes, Algars, Algás, toll de Rabosa, Pont-Nou, Ponóu, Batán, Batá, capra hispanica, salvatge, salvache, ibex, cabra montés, Refalgarí, Fredes, roca de michdía, roquerol, roquerols, roquerola, roqueroles
Mostrando las entradas para la consulta Carrau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Carrau ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
jueves, noviembre 15, 2018
lunes, marzo 20, 2017
Chapurriau, Beseit, Beceite
Chapurriau, Beseit, Beceite, lista de paraules provisional
Si segons los catalanistes tot es lo mateix idioma, per qué li van ficá un título tan llarc? Lo catalá només es un dialecte ocsitá.
Aljezó o alchezó = ges , cascote de yeso, desprendido de una pared / neab
Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás, fuig, fugir en català
Amagatall = Espacio pequeño para esconderse
Anán = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català
hay de aná, tengo que ir
yo vach
tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu o anau
ells van
Aparent = Apropiado / neab
Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. / apedassá
Ara = Ahora
Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)
Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer
Asobín = A menudo, con frecuencia. Sovint en catalá.
Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho
vore empapussá
Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente
Au = Se acabó o hasta luego
Aufegarse = Ahogarse // aufegás
Aufádega, = albahaca
Badoc
Bambollas = Burbujas, ampollas / bambolles, bambolla
Bandechá = Bandear, voltear las campanas / doblá les campanes, bandejá
Beta = Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela
Bezó = Gemelo / bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)
Blat = Trigo
Bolicha = Medio agua y medio nieve / neah, aiguaneu
Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / barroco, barroc
Brema, bremá = Vendimia, vendimiar
Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena
Bufá = Soplar
Bufa = Ventosidad silenciosa / bufa, llufa, pet
Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)
Cabaz = Capazo / cabás
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut
Cacique, CACIQUEJAR v. intr.
Fer actes de cacic. Caciqueja en un poble i parla en un cafè, Carner Bonh. 178.
Calcé = Calzado / calsé,
calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen
Caló = Calor
Cante = Cántaro
Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella,
Caparra = Garrapata
Cap = Cabeza
Carbaza = Calabaza / carbassa
Cariñá = Añorar / añorá
Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals
Cas
Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina
Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit
Chambra = Blusa / neab
Chandre = Yerno / gendre
Chirigol, chanfaina, sanfaina
Chermá, chermana / Germá, Germana = Hermano, hermana
Chinoll = Rodilla / ginoll
Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb
Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé
Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito
Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido // chorrada, chorradeta, chorret
Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab
Chuflá = Silbar (y también copular). // chulá
Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia
Cibá = Cebada / sibada
Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha
Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single
Coa = Cola, rabo
Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa
Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé
Coca = Torta
Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab
Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab
Conill o Cunill = Conejo / conill
Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab
Cordé = Cordero
Corp = Cuervo, corv
Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa
Dalla = Guadaña
Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat
Dies de la semana: = Días de la semana:
Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.
Los Draps a la wikipedia en aragonés (castellá baturro)
Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Embolicá = Embrollar, confundir.
En tú = Contigo
Endeñat = Herida infectada / neab
Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab
Erm = Yermo
Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerías
Escagarzat = Cobarde, Miedoso y también tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)
Esclafá = Romper, escachar... / neab
Esclafitá = Bofetada / no u sé
Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé
Esparvé = Milano
Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa
Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé
Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat
Estenazes = Tenazas / mordasses (tenasses)
Estral = Hacha / destral
Estronchiná = Hacer o hacerse trizas
Fals
Falcó = Halcón , esparvé cernícalo
Fardacho o esfardacho = Lagarto
Farfallós = Tartamudo
Farina = Harina
Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).
Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.
Fem = Estiercol, fiemo
Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás
Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera)
Qué es mes dols que la mel?
Una figa en pel.
Figuera = Higuera
Finestra = Ventana
Foc = Fuego
Forat = Agujero
Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)
Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa
Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁
Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea
Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab
Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / neab
Garza = Urraca / garsa
Gitam
Golut = Goloso / llépol, golut
Gorrino o Porc = Cerdo
Goz = Perro / gos
Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit
Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab
Llaurá = Labrar
Llodo = Lodo, barro / fang // yodo, I
Llop = Lobo
Llum = Luz
Lluminaria = Luz intensa y brillante
Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas /?
Maestre o Mestre = Maestro
Malcriat = Mal educado.
Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab
Mangrana = Granada
Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego
Mare = Madre
Mascle = Semental, macho
Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.
Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matraca, carraca, carrau, carraques
Milló = Mejor. También millón
Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia
Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito, pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten // Mas del Pito al Pantano
Mondonguilla = Albóndiga
Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo
Muermo = Persona que marea o que habla mucho
Muñí = Ordeñar
Nina = Muñeca para jugar las niñas. //En mallorquí, nina es chiqueta, nin chiquet.
Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / no u sé
No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
Pa = Pan
Pare = Padre
Poble = Pueblo
Oli = Aceite
Ovella = Oveja
Ou = Huevo
Paniz = Maíz / panís
Paraigues = Paraguas / paraigües
Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero
Parlá = Hablar
Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad
Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá
Pentiná = Peinar
Peó = Peón
Perdiu = Perdiz
Pet = Ventosidad sonora
Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)
Pichó = Peor y también polluelo de la paloma / pijó
picho = canica
Pisá = Orinar / pixá
Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar
Poll, polls, pollo o piojo
lo ball del poll de Torredarques
Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)
Porta = Puerta
Portá, traer, llevar
Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang
Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.
Purna = Chispa que salta del fuego, purnes
Refredat = Constipado / catarro, refredat
REFREDAT
|| 1. adj. (f. -ADA) Que té una irritació de les vies respiratòries, produïda per un cop d'aire, per una interrupció de la transpiració, etc.; cast. resfriado, constipado. Tapant-se es nas per por d'un refredat, Ignor. 75.
Intens.: refredadet, refredadot.
Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat
Reglot = Erupto / rot
Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo / ribás
Singlot, hipo
Sostobá = Menear repetidamente
Torrá = Asar, quemar
Vila = Villa, poble
Zaboc = Memo, iluso / saboc
Zapo = Sapo / sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio
carnús
esgarrapatruites,
pixarribassos,
cagamanecs,
chafamanecs,
cagarmaris, de cagá armaris,
amarill per groc
pedí per demaná, demanar
plená per omplí, omplir
usá o utilisá per fe aná, empleá

Calle Ronda 24, Font de Rabosa
(Escrites com se pronunsien)
Hay agarrat la lista y la modifico ficán tal com se diuen o se dien a Beseit. Algunes no se diuen y son propies de Torrevelilla o atres pobles. neab : no existix a Beseit.
Ñan alguns resultats del diccionari català, valencià, balear, DCVB
http://dcvb.iec.cat/results.aspSi segons los catalanistes tot es lo mateix idioma, per qué li van ficá un título tan llarc? Lo catalá només es un dialecte ocsitá.

A cascarrulles, Valdarrores, a costelles, a costes, portá algú a cascarrulles, portá algú a les costelles
A la vegada = A la vez.
A la vegada = A la vez.
Allacuanta, hace mucho tiempo
A paupons = A tientas
Ababol = Amapola ,
ruella, roella,
ruella, roella,
Acontentat = Lleno , harto, ect. / fart a Beseit
Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)
AGOSTER, -ERA
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc.
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc.
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).
Aigua = Agua
aigua als alls !
aigua als alls !
Aissá, azada
aixada, cavegueta, aixadella, eixadella, eixada
Aladre, arado
aixada, cavegueta, aixadella, eixadella, eixada
Aladre, arado
Abarca, albarca
Alfalz = Hoz / fals
Aljezó o alchezó = ges , cascote de yeso, desprendido de una pared / neab
Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás, fuig, fugir en català
Amagatall = Espacio pequeño para esconderse
Anán = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català
hay de aná, tengo que ir
yo vach
tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu o anau
ells van
Aparent = Apropiado / neab
Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. / apedassá
Ara = Ahora
Arguellat = Delgado, enfermizo, débil (relasionat en cagarniu)
Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)
Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer
Asobín = A menudo, con frecuencia. Sovint en catalá.
Aspre = Áspero, seco
Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho
vore empapussá
Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente
Au = Se acabó o hasta luego
Aufegarse = Ahogarse // aufegás
Aufádega, = albahaca
Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia / neab, destronat
AVARIENTO m. (vg.)
|| 1. Afany o gran desig de menjar (Benassal).
|| 2. pl. Exclamacions de dolor (Castelló). «Hi ha plors i avarientos» (Cast.).
Etim.: el || 1, del cast. avariento ‘avarut’; el || 2, del cast. aspavientos amb contaminació de avariento.
|| 1. Afany o gran desig de menjar (Benassal).
|| 2. pl. Exclamacions de dolor (Castelló). «Hi ha plors i avarientos» (Cast.).
Etim.: el || 1, del cast. avariento ‘avarut’; el || 2, del cast. aspavientos amb contaminació de avariento.
Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert
Bada = Grieta
Bada = Grieta
Badoc
Bambollas = Burbujas, ampollas / bambolles, bambolla
Bandechá = Bandear, voltear las campanas / doblá les campanes, bandejá
Beta = Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela
Bezó = Gemelo / bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)
Blat = Trigo
Bolicha = Medio agua y medio nieve / neah, aiguaneu
Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / barroco, barroc
Botiga = Tienda de ropa / tenda
Brema, bremá = Vendimia, vendimiar
Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena
Bufá = Soplar
Bufa = Ventosidad silenciosa / bufa, llufa, pet
Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)
Cabaz = Capazo / cabás
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut
Cacique, CACIQUEJAR v. intr.
Fer actes de cacic. Caciqueja en un poble i parla en un cafè, Carner Bonh. 178.
Calcé = Calzado / calsé,
calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen
Caló = Calor
Calorina = Calor fuerte (Carolina no)
Cante = Cántaro
Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella,
Caparra = Garrapata
Cap = Cabeza
Carbaza = Calabaza / carbassa
Cariñá = Añorar / añorá
Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals
Carrechadós (vist a Vallibona.net)
Salia de casa con el macho, en “canastos”, estos eran dos grandes cestos de mimbre, uno en cada lado de albrado y sujetados con cuerdas als “carrechados” dentro de los “banastos” metia envueltos en grandes ...
Caterva = Multitud de personas o animales
Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina
Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit
Chambra = Blusa / neab
Chandre = Yerno / gendre
Chirigol, chanfaina, sanfaina
Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jau
Cheminera o Chaminera = Chimenea , principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. enchumenera
Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens
Chermá, chermana / Germá, Germana = Hermano, hermana
Chinoll = Rodilla / ginoll
Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb
Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé
Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito
Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido // chorrada, chorradeta, chorret
Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab
Chuflá = Silbar (y también copular). // chulá
Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia
Cibá = Cebada / sibada
Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha
Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single
Coa = Cola, rabo
Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa
Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé
Coca = Torta
Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab
Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab
Conill o Cunill = Conejo / conill
Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab
Cordé = Cordero
Corp = Cuervo, corv
Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa
Dalla = Guadaña
Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat
Dies de la semana: = Días de la semana:
Dilluns = Lunes (día de La Luna)
Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats
Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)
Dichaus = Jueves (día de Júpiter) / dijous
Diviandres = Viernes (día de Venus) / divendres
Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte
Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge
Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.
Los Draps a la wikipedia en aragonés (castellá baturro)
Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.
Embasadó = Embudo / embut
Embolicá = Embrollar, confundir.
En tú = Contigo
Endeñat = Herida infectada / neab
Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab
Erm = Yermo
Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerías
Escagarzat = Cobarde, Miedoso y también tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)
Escaparrá = Echar de mala forma / neab
Esclafá = Romper, escachar... / neab
Esclafitá = Bofetada / no u sé
Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé
Esparvé = Milano
Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa
Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé
Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat
Estenazes = Tenazas / mordasses (tenasses)
Estral = Hacha / destral
Estronchiná = Hacer o hacerse trizas
Fals
Falcó = Halcón , esparvé cernícalo
Fardacho o esfardacho = Lagarto
Farfallós = Tartamudo
Farina = Harina
Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).
Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.
Fem = Estiercol, fiemo
Femé = Estercolero.
Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás
Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera)
Qué es mes dols que la mel?
Una figa en pel.
Figuera = Higuera
Finestra = Ventana
Foc = Fuego
Forat = Agujero
Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)
Fumarro = Cigarro ( de minuts fumabem gabarrera)
Gabarrera, picaesquenes lo fruit
En alemán, Hagebute, bebem té
Gabarrera, picaesquenes lo fruit
En alemán, Hagebute, bebem té
Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa
Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁
Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea
Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab
Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / neab
Garza = Urraca / garsa
Gitam
Golut = Goloso / llépol, golut
Gorrino o Porc = Cerdo
Goz = Perro / gos
Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit
Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab
Llaurá = Labrar
Llesca = Rebanada de pan
Llit = Cama
Llodo = Lodo, barro / fang // yodo, I
Llop = Lobo
Llum = Luz
Lluminaria = Luz intensa y brillante
Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas /?
Maestre o Mestre = Maestro
Malcriat = Mal educado.
Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab
Mangrana = Granada
Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego
Mare = Madre
Mascle = Semental, macho
Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.
Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matraca, carraca, carrau, carraques
Menut = Entrañas del animal, menudillos. Asadura. También significa pequeño.
Minut
Minut
Milló = Mejor. También millón
Mocho = Cualquier astado al que le faltan los cuernos
Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia
Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito, pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten // Mas del Pito al Pantano
Mondonguilla = Albóndiga
Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo
Muermo = Persona que marea o que habla mucho
Muñí = Ordeñar
Nina = Muñeca para jugar las niñas. //En mallorquí, nina es chiqueta, nin chiquet.
Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / no u sé
No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.
"No vull patí", die lo chiquet,
"pos no patixques", va di son pare.
No me fa goch = No me apetece
Pa = Pan
Pare = Padre
Poble = Pueblo
Oli = Aceite
Ovella = Oveja
Ou = Huevo
Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo / pallissa, palla
Paniz = Maíz / panís
Paraigues = Paraguas / paraigües
Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero
Parlá = Hablar
Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad
Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá
Pentiná = Peinar
Peó = Peón
Perdiu = Perdiz
Pet = Ventosidad sonora
Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)
Pichó = Peor y también polluelo de la paloma / pijó
picho = canica
Pisá = Orinar / pixá
Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar
Poll, polls, pollo o piojo
lo ball del poll de Torredarques
Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)
Porró = Porrón para el vino u otra bebida
Porta = Puerta
Portá, traer, llevar
Pot = Bote de vidrio o metálico.
Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang
Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.
PRETO, -ETA adj.
Estret, avarut (Morella).
|| Llin. existent a Villa-Carlos (Men.).
Etim.: V. pret.
Puncha = Pincha clavada en la carne
Estret, avarut (Morella).
|| Llin. existent a Villa-Carlos (Men.).
Etim.: V. pret.
Puncha = Pincha clavada en la carne
Purna = Chispa que salta del fuego, purnes
Raim = Uva o racimo de uva
Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo, Cambio brusco y desagradable del tiempo / regirada, regirá
Refredat = Constipado / catarro, refredat
REFREDAT
|| 1. adj. (f. -ADA) Que té una irritació de les vies respiratòries, produïda per un cop d'aire, per una interrupció de la transpiració, etc.; cast. resfriado, constipado. Tapant-se es nas per por d'un refredat, Ignor. 75.
Intens.: refredadet, refredadot.
Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat
Reglot = Erupto / rot
Res = Nada
Revindre = Volver a manar agua los manantiales , deshelarse
REVINDRE v.:
V. revenir.
REVINDRE v.:
V. revenir.
Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo / ribás
Robell = Óxido
Robellat = Oxidado
ROVELLAT, -ADA adj.
Cobert de rovell; que té rovell; cast. oxidado, herrumbroso, enmohecido. Com sobre lo ferro rouellat la lima passa, Eximenis Scala. Los tres claus foren trobats | e en re no foren roveyats, Bíblia Sev. 199. Qui porta la spasa tan fort rouellada, Brama llaur. 139.
Rovellat: llin. existent a Mallorca i Menorca.
ROVELLAT, -ADA adj.
Cobert de rovell; que té rovell; cast. oxidado, herrumbroso, enmohecido. Com sobre lo ferro rouellat la lima passa, Eximenis Scala. Los tres claus foren trobats | e en re no foren roveyats, Bíblia Sev. 199. Qui porta la spasa tan fort rouellada, Brama llaur. 139.
Rovellat: llin. existent a Mallorca i Menorca.
Sargantaña = Lagartija / sargantana
Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval) /
Singlot, hipo
Sostobá = Menear repetidamente
Taragaña = Telaraña
TERAGANYA f.
Teranyina (Gandesa, Calaseit).
Fon.: taɾaɣáɲɛ (Gandesa); taɾaɣáɲa (Calaseit).
Etim.: deformació de teraranya, per dissimilació.
TERAGANYA f.
Teranyina (Gandesa, Calaseit).
Fon.: taɾaɣáɲɛ (Gandesa); taɾaɣáɲa (Calaseit).
Etim.: deformació de teraranya, per dissimilació.
Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí
TARQUÍ
Cognom llatí, cast. Tarquino. Sextus fill de Tarquí la havia carnalment coneguda, Metge Somni iv.
Etim.: pres del llatí Tarquīnus.
Cognom llatí, cast. Tarquino. Sextus fill de Tarquí la havia carnalment coneguda, Metge Somni iv.
Etim.: pres del llatí Tarquīnus.
2. TARQUÍ m.:
V. tarquim.
V. tarquim.
Timó = Tomillo, timón de barco
Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos / ferida , ñafra
TOCADURA f.
|| 1. Nafra o pelada feta a la pell d'una bístia pel fregadís dels guarniments, dels braços del carro o de l'arada, etc. (occ., val.); cast. matadura.
|| 2. Bòfega produïda a la part de darrera del peu pel fregadís de la sabata (occ.); cast. ampolla.
TOCADURA f.
|| 1. Nafra o pelada feta a la pell d'una bístia pel fregadís dels guarniments, dels braços del carro o de l'arada, etc. (occ., val.); cast. matadura.
|| 2. Bòfega produïda a la part de darrera del peu pel fregadís de la sabata (occ.); cast. ampolla.
Toquitiá = Sobar, manosear / toquetejá
Torrá = Asar, quemar
Tozoló = Golpe contra la frente / tosoló, tossoló
Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
Treballá = Trabajar
menos samba, y mes traballá
menos samba, y mes traballá
Triá = Separar, elegir
Trobá = Encontrar
Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos, tronzador
tronsadó
Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta
Truita, tortilla
tronsadó
Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta
Truita, tortilla
Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente / pudina, tuf
TUF m.
Olor desagradable, sobretot de cosa recalfada, fermentada, mig cremada, etc.; cast. tufo. Dintre la cambra se sentia un tuf estrany, Víct. Cat., Ombr. 13.
Etim.: onomatopeia de l'emanació de vapor d'una cosa que es desclou.
TUF m.
Olor desagradable, sobretot de cosa recalfada, fermentada, mig cremada, etc.; cast. tufo. Dintre la cambra se sentia un tuf estrany, Víct. Cat., Ombr. 13.
Etim.: onomatopeia de l'emanació de vapor d'una cosa que es desclou.
Ungla = Uña
Vatres o Vusaltres = Vosotros-as / vatres, vatros
Vi = Vino
Vila = Villa, poble
Zaboc = Memo, iluso / saboc
Zapo = Sapo / sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio
Zoquet = Zoquete, poco inteligente / soca, soquet
Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías / suriaca, surriaca
singuango, sanguango
paraules despectives
singuango, sanguango
carnús
esgarrapatruites,
pixarribassos,
cagamanecs,
chafamanecs,
cagarmaris, de cagá armaris,
Castellanismes, intentá evitá
amarill per groc
pedí per demaná, demanar
plená per omplí, omplir
usá o utilisá per fe aná, empleá
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entrada destacada
Puzzle, Lais, Beceite, estrechos, estrets, 1.000 piezas
Puzzle, Lais, Beceite, estrechos, estrets, 1.000 piezas. Disponible en Ebay ES
